"La negra consentida"

Els autobusos petits ("busetas", aquí els anomenen), estan "personalitzats" a Veneçuela, i avui he tingut el gust de prendre'n el primer: l'aspecte exterior ja crida l'atenció (adjunto un parell de fotos), i tots tenen noms tant suggeridors com "Mi pequeño pedacito de cielo", "Dios es amor", "Lamento Coreano", "Expresso Suárez"... o com el que he pujat: "La negra consentida"; encara que als entorns rurals, la gent la coneix simplement com "La buseta de Charlie".

A dins, a més del cobrador, hi havia un home molt seriós vestit amb polo i pantalons de pinces molt semblant al Morgan Freeman, una noia molt jove que donava el pit a un bebè, una dona gran amb uns quilos de més, força pintada i carregada de bosses, i tres noies de color, extremadament primes que no paraven de riure.

El reggaeton mesclat (o sigui, sense interrupcions!), sortia a 120 dB per un altaveu gegant que ocupava l'espai de dos seients, i el conductor, amb una tovallola al coll, dedicava tota l'energia a conduir aquell bus com si fos un fórmula-1, cridant i rient com un boig i donant les llums i fent sonar el clàxon cada vegada que avançava algú o passava per davant de qualsevol tasca o parada...

Després de veure com anàvem més per l'esquerra que per la dreta, vaig decidir mirar per la finestra: els nens petits reien i ens senyalaven mentre estiraven els braços de les seves mares: "¡Ahí llega la buseta de Charlie!"

Resum:

Cabure-Coro: 65 kms, 45 minuts (aprox.), 6 Bs (uns 1,4 euros)