2010-06-01

Històries d'hostals (i 3)

No feia ni 5 minuts que parlava amb ell i ja tenia ganes de deixar de fer-ho: hi havia alguna cosa que no m'agradava. L'instint altra vegada, que em deia que d'aquell tipus no en trauria res de bo. Ara ho penso, i mirant enrera, era més que obvi que era un personatge "a evitar".
Quan va acabar la segona cervesa (que va agafar sense permís de la nevera), vaig dir que ja n'havia tingut prou i me'n vaig anar a dormir.
El meu descans, com en un malson, va ser interromput a dos quarts d'una de la nit pel mateix personatge que trucava a la porta amb desesperació: volia que li donés diners per menjar. Evidentment, per molt innocent que sigui, a aquestes alçades, aquesta història no me la crec. Qui demana per menjar a aquestes hores?
Però va insistir tant, es va fer tant pesat... i jo, acabat de llevar, amb tant poques ganes de discutir... que li vaig acabar donant 2000 pesos "a fons perdut" (uns 3 euros, com si em sobressin!), perquè em deixés en pau!
Al dia següent, els qui em van llevar van ser els "carabineros" de Concepción: havien vingut per fer-se càrrec de l'últim robatori que va patir el "Family room" la darrera nit. Van desaparèixer: un microones, una bombona de gas, una gerra per fer bullir l'aigua i totes les begudes de la nevera.
El més greu del cas, és que el Gonzalo, va aparèixer durant el matí reconeixent tots els càrrecs, prometent que ho tornaria tot, cosa que com es pot imaginar, no va passar: el que si va passar es que durant la setmana va tornar per reclamar els diners de la nit que "no havia passat" a la residencia (¿?) perquè havia estat fora. "Pero si nos robaste!? No entiendes!? Tu lo queres esun Conchudo!", tractava de fer-li entendre l'Ali, que ja havia perdut tota la paciència per intentar raonar amb ell.