Samarreta, pantalons, sandàlies, banyador, cartera, càmera i un llibre.
Això és el que duia a sobre per passar el dia a "Playa Blanca", a l'Illa de Barú. I bé, tenia la intenció de passar-hi unes tres hores i m'hi he acabat quedant quatre dies.
Al vaixell vaig conèixer la Mónica i la Marcela (dues noies de Medellín), les quals em van convèncer perquè em quedés més nits. Bé la veritat és que em vaig convèncer jo solet, perquè de seguida vaig veure que el lloc valia la pena.
Aquí un té la sensació d'estar dintre d'un anunci de "Malibú"... Ningú s'estressa, per trobar cobertura al mòbil has d'endinsar-te al mar fins que t'arribi l'aigua als genolls, i qualsevol encàrrec sempre trigarà, com a mínim, un dia sencer.
Ahir, el vaixell que tenia que portar-nos de tornada a Cartagena no va venir, encara no se sap per què... i us asseguro que no m'he posat a plorar. A "Playa Blanca" el temps passa a poc a poc, i els dies de pressa...
Que si he trobat a faltar les meves pertinences? La veritat és que no: quan hi ha bona companyia, tota la resta és prescindible... Excepte el repel·lent de mosquits!
1 comentari:
Doncs a veure si fas com l'Eddie Murphy i vas a fer un "En cueros en Tahití"
Publica un comentari a l'entrada