És un procés lent, que passa pràcticament desapercebut: amb el pas del temps, vaig començar a sortir al carrer sense la guia. Després, sense el plànol... i finalment, va ser la càmera que es quedava a casa...
És difícil precisar el moment: el procés no canvia d'un dia per l'altre, però després de tants dies a Medellín, jo ja em bellugo sense els complements tant indispensables de la vida del viatger.
La meva motxilla resta abandonada en un racó com un objecte inútil, hi ha dies que no surto de casa, bec aigua de l'aixeta sense cap tipus de paranoia, ja guaito per la terrassa del novè pis sense que un calfred de vertigen em recorri el cos...
La meva vida torna a ser rutinària i les meves aventures han disminuït dràsticament, i per tant, la freqüència dels meus escrits al bloc: i així serà fins que em torni a posar en marxa...
Amb el pas del temps, és fàcil i sorprenent veure com un s'adapta a una ciutat nova... i després de tants dies, me n'adono que he deixat de ser nòmada per convertir-me en sedentari.
Se suposa que hauria de trobar algun treball temporal per ocupar el meu temps i evitar descapitalitzar-me, però no estic segur que això sigui el que realment vulgui fer...
De moment, fer com fins ara: "viure al dia!"
7 comentaris:
Tant temps a Medellín... no serà que t'ha "segrestat" alguna component del cártel...? jajajaja!!!
que pasó pendejo??? acá todo bien el barsa ganando y tal...bueno deixo el sudamericano wey per parlar amb català...escolta que anem al pavelló olímpic per cap d'any, festa pacha-flaixfm...t'apuntes? jejejeje Bueno txec a veure quan tornes que aquí ja et trobem a faltar...suposo que ja els hi dius als pendejos: JUEGUENNNNNNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hy!What's up?
I am not so well...=(
I have temperature and headache...
Greets from cold Dubrovnik!
Suzanna
Hey Carni! El pla sona genial! Per poc que pugui passaré... Però si no arribo a temps, comenceu sense mi! Bones festes a tothom!
Ja ha començat l'any i amb ell els nouis propòsits no??... viure al dia crce que és el millor que et pots plantejar... treballar?? deixa-ho pe quan tornis i viu el que relament era una aventura... qui diu que viure des de dins el dia a dia d'una ciutat no és una aventura??... i en bona companyia millor no? jejejeje
un petonas
maite
Si señor! Nous propòsits per aquest nou any que comença... De moment, treure la pols a la motxilla per tornar a viatjar aviat...
Ei, has penjat la motxila?????No mho puc creure...
Publica un comentari a l'entrada