Ja em poden dir que és preciosa i que és una espècie única al món...
Ja em poden insistir que durant el dia estan pràcticament adormides i que amb prou feines surten, per evitar deshidratar-se per culpa del sol...
Ja em poden repetir una i mil vegades que no són gens perilloses, i que als éssers humans no els fan res...
Ja poden ser negres, vermelles o blaves... em fan por les aranyes, i si són peludes i tenen la grandària d'una ma, encara mes! Que passa?!?! Si l'Indiana Jones odia les serps, al meu germà li fan fàstic els llimacs... doncs a mi em fan respecte les taràntules... i quan mes lluny les tingui, millor!
(a les fotos, 2 taràntules blaves, espècie autòctona de la Península de Paraguaná a la Reserva Biològica de Montecano, una d'elles, per cert, la vam trobar "prenent l'ombra" al lavabo d'homes)
1 comentari:
Doncs a mi em fan pànic les formigues per alló de "la marabunta"...aix´que si les veig creuar als meus peus em dona alguna cosa i potser crido més que els micos...
Bueno indi,et segueixo d' aprop.
muaks
Publica un comentari a l'entrada