3 mesos després: altres realitats

Si un s'allunya de Concepción i es mou pels voltants de la VIIª i VIIIª regió, es troba de cara amb altres realitats que va deixar el terratrèmol (30 vegades més intens que el devastador terratrèmol d'Haití i un dels cinc terratrèmols més forts registrats en la història de la humanitat).

Les poblacions costaneres no només van patir el sisme, sinó que després van haver de suportar el Tsunami posterior (que segons diuen, va causar la majoria de víctimes humanes).

Passejar per la zona propera al port de Talcahuano és com passejar per una ciutat fantasma: els carrers estan tallats, els locals saquejats i els seus habitants desplaçats. No queden finestres. No hi ha res ni ningú.

Penco també va patir els efectes del tsunami, però la diferència és que les construccions són més bàsiques, així que moltíssima gent ho va perdre tot.

A Cauquenes (VII regió), una de les ciutats més properes a l'epicentre i alhora més humils del país, es van tenir que demolir el 85% de les vivendes, la majoria construïdes en "adobe" (maons fets a base de fang i palla assecats al sol). Son poques les cases que queden habitables. Ni tan sols la municipalitat se salva, que ha tingut que instal·lar un contenidor prefabricat a la "Plaça d'Armes".

En total, es parla que més de mig milió de vivendes foren destruïdes i vora d'un milió les que van quedar malmeses i necessiten reparar-se.

====================================================================

A tot arreu, els militars construeixen milers de vivendes d'emergència: les famoses "mediaguas" o cases modulars. Estan construïdes de fusta i tenen una superfície de 18 m2 (6x3) per albergar famílies de fins a quatre membres. La coberta és de zinc i acostuma a tenir pendent a dues aigües (dos aiguavessos). Els fonaments depenen de l'emplaçament, però la solució més comú, és emprar pilons de fusta a una alçada suficient per aïllar el terra de la humitat i la pluja. El seu cost ronda els 800 €.

Aquest tipus de vivendes poden ser molt eficaces a moltes zones del continent (el litoral del Perú o el nord de Xile, per exemple), però definitivament no estan pas dissenyades per suportar les pluges i les baixes temperatures de l'hivern que s'apropa a les regions afectades. Encara no ha arribat l'època de pluges, ni el fred intens tant propi d'aquestes latituds, i moltes d'aquestes vivendes ja presenten problemes d'aïllament tèrmic, filtracions i humitats. I és clar, molta gent que vivia en una casa amb cara i ulls, se sent indignada quan el govern els ofereix aquesta solució d'emergència que no contempla lavabos o aigua corrent.

Així és que mentre molta gent de Pisco (Perú), el que més desitjava era tenir un "módulo", aquí alguns (una minoria), en un atac d'ira, decideixen cremar-los en senyal de protesta. La resta d'afectats, amb resignació, tracta d'adaptar i millorar com pot el "regal" del govern, generalment folrant les cases amb zinc o plàstics.