Coses per fer a Sapzurro

Quan la Marce em va fer saber que tenia que marxar quinze dies a "los Llanos" per temes de feina, jo vaig decidir que l'esperaria "si i només si" trobava alguna ocupació. Simplement es tractava de tenir alguna cosa que fer i evitar descapitalitzar-me durant l'espera.

Després de passar tres nits a Sapzurro (últim poble colombià abans de creuar la frontera amb Panamà) i conèixer part dels seus habitants, era hora de buscar com podria ser útil a la comunitat.

- El "profe Manolo" és un dels dos professors de l'escola de primària, i alhora, el responsable de l'aula d'internet (només "funciona" durant 3 hores al dia entre setmana). De seguida li vaig proposar que em podria ocupar de l'aula tot el dia, fins i tot els caps de setmana per poder atendre a tots els turistes...

- "Doña Sheela", lloga una cabana molt acollidora pels visitants, i explica amb orgull com sent de Medellín i no massa ben rebuda a l'arribar al poble, va aconseguir el monopoli de la venda ambulant de gelats casolans. Però ella tampoc sembla necessitar cap ajuda... Això si: em convida a dinar tots els dissabtes i em recomana l'allotjament més econòmic del poble.

- El "Modesto" és el propietari d'un terreny on podria acampar amb dret a dues menjades per 9000 pesos (uns 3 euros). Però tampoc necessita ningú...

- El "Chileno" està ampliant les seves instal·lacions. Sembla tenir pressa per acabar una de les seves cabanes, però a canvi del meu treball només m'ofereix el dret d'acampar i l'ús de la cuina de llenya.

- "Doña Sixta" sembla una mica més generosa: tres menjades i matalàs amb sostre a canvi de construir un sostre que uneixi la seva antiga casa amb la nova que li va construir el govern. Allò que se'n diu un "marrón", vaja...

- Més gent: el "Torito" i "Marcelino". Però aquests viuen del mar, i amb prou feines guanyen per pagar-se la benzina.

...