"Pisco Sin Fronteras" (i 4): una casa per l'Isabel

Després d'una primera setmana prenent contacte amb Pisco Sin Fronteras, vaig decidir implicar-me en algun dels projectes que començaven: "Wooden House in Calle Bolivar" (qualsevol sostre que no sigui una tenda d'acampar -és que encara es veuen carpes donades pels diferents països- n'hi diuen "Casa de fusta").

Aquí m'hi he dedicat durant els últims 15 dies, muntant i dissenyant sobre la marxa una "casa de fusta" del no res...

I quan li vam preguntar a la mestressa de que pensava fer la casa, va i m'ensenya un munt de merda que més aviat semblava un abocador que una altra cosa.

I quan vaig donar una volta per les barraques del voltant cercant fusta aprofitable, i m'emporto un "palet" d'aquests de la construcció mig atrotinat (cap meravella tampoc), va i surt una veïna i comença a cridar: -"Me esta robando mi madera! Esta cogiendo lo ajeno!"

Jen ("la puta jefa"!), després de demanar-me l'opinió sobre on podrien anar els pilars, em va dir que estava molt contenta que un enginyer es fes càrrec del Projecte... I jo li contesto: "Enginyer? Aquí l'únic que cal es una mica de sentit comú i molta imaginació! (i no precisament en aquest ordre)".

Però dues setmanes després (amb la calma, que tampoc ens hem estressat massa), la casa ja s'assembla a una casa...

[Un dia que la Jen es va passar per l'obra, copets a l'espatlla i: "Good job, bro! The best wooden house I've ever seen in PSF: that's fucking awesome!"]

... I la Isabel alegre! I nosaltres (inestimables tant l'ajut del Jim en l'execució del sostre provisional i la implicació i constància del Bryan durant els darrers dies) feliços, contents i satisfets d'haver construït una llar del no res!

Després d'això, encara més convençut que mai, que si hi ha ganes, un és capaç de tot!

====================================================================

Casa de fusta. Pressupost total: 12 sols (3 euros, que inclouen 4 quilos de claus, a la espera que la Isabel reuneixi la quantitat de 30 euros que costa un sostre de canya, o millor encara, 60 euros per un sostre de plàstic ondulat).

"Pisco Sin Fronteras" (i 3): el Dia de la Independència

4 de Juliol. Se celebra el Dia de la Independència dels EUA. Mig món ho sap.

Em costa saber que sent un ciutadà d'Estats Units quan celebra la festivitat del 4 de Juliol. I molt més saber com se sent passant-la lluny de casa...

Però a "Pisco Sin Fronteras", gairebé la meitat de voluntaris són dels EUA...

[Obro parèntesis. Això vol dir que són "gringos" de veritat, perquè aquí tothom és "gringo": ja siguem de Canadà (els canadencs no suporten que els diguin "gringos"), de França (als francesos els fot molt que els prenguin per "gringos"), o d'Argentina (als argentins els treu polleguera que els confonguin per "gringos")... En fi, ens agradi o no, vinguem d'on vinguem, tothom que ve de fora i porti una motxilla a sobre, és "gringo" al Perú (i a molts altres llocs d'Amèrica Llatina). Tanco parèntesis].

... i han volgut compartir aquest dia tant especial amb la resta de voluntaris.

¿Què és important pel Dia de la Independència? Basicament quatre coses:

• Bandera: Improvisada amb diversos retalls de samarreta i penjada al sostre durant tot el dia. Un 10 pel disseny i la imaginació!

• Himne: Cantat a primera hora del matí. Com a les pelis tu! (perdó, perdó, perdó... Però no he pogut reprimir uns riures que se m'escapaven per sota el nas al veure al Josh amb un posat tant patriòtic...).

• Hamburgueses: Evidentment, l'ingredient que no pot faltar. Van convèncer a la dona que ven les hamburgueses per 1 Sol per desplaçar el seu lloc habitual de venda fins a la nostra seu (uns 500 metres)... Increïble! Aquests "gringos" són la pera!

• Pirotècnia: Si, si... focs artificials! Es veu que en aquest dia també es crema força pólvora...

El dia va transcórrer força tranquil. La majoria de projectes es van suspendre per poder formigonar el terra de la nostra cuina i poder fer tasques de neteja general: el lloc on ens quedem (una antiga escola) està literalment desbordat de gent, i la higiene ha quedat una mica en segon (o cinquè) terme. Ja s'havien vist diversos ratolins, aranyes, rates i escorpins rondant per la casa (sense dir res de les mosques!), i la situació ja era pràcticament insostenible.

Al migdia, dinar amb la comunitat de "la Alameda" per recaptar diners, i partit de futbol benèfic.

I al vespre, el plat fort de la jornada: cerveses, hamburgueses, foguera... i uns "brownies" de marihuana cuinats pel Mitch :$

Ah! I els focs artificials! Tots col·locats com a portes a llençar-los en comitiva a l'Avinguda de "las Américas"... Aquests van ser més o menys espectaculars depenent de la quantitat de "brownie" que s'hagués consumit.

La nit va acabar (o millor dit, va començar perquè encara eren les 10), amb dos individus a l'hospital per sobredosi de "brownie", i la Carolina plorant desconsolada perquè el "gringo", el seu gos estimat, tenia un "comportament estrany" després d'haver menjat el famós pa de pessic... Ja sigui per accident o de manera coaccionada, això no se sap (ni se sabrà!).