2009-02-20

"Buena suerte vs. Mala suerte" (i 3)

Poder anar de viatge amb la Marcela al "Racó oblidat de Colòmbia", és... "Buena Suerte!" =)
Que a la Marcela la truquin als pocs dies d'haver sortit per anar a treballar amb urgència a "Los llanos", és... "Mala Suerte!" =(
Trobar un lloc com "Cangrejales" per esperar-la mentre el meu "esperit s'alimenta" i la meva butxaca no es descapitalitza, és... "Buena Suerte!" =)
La Marcela mai va tornar. Després de la feina, li va sortir més feina... I després no semblava que li quadrés el pressupost... Jo m'he n'alegro molt per ella (i sobretot avui dia, on el treball és pràcticament un luxe), però per mi va ser una galleda d'aigua freda de... "Mala Suerte!" =(
El Henry, el Carlos, la Kosseth i jo vàrem decidir jugar al "Chance" (una de les loteries més populars de Colòmbia). Cadascú amb les seves il·lusions, els seus projectes, els seus somnis... A mi no em calia apostar: feia dies que ja m'havia tocat el "Chance"! Haver-los conegut havia estat... "Buena Suerte!" =)
El número escollit per apostar va ser fruit dels daus llençats sota certes "supersticions" inventades a l'acabar una partida de "parqués". La possibilitat de què aquest mateix número (el -651) hagués estat premiat dos dies abans a Medellín és bastant remota, així que es pot considerar... "Mala Suerte!" =(
Ho he de confessar: després de la primera aposta en van venir més... Això em va permetre conèixer la "chancera" (que més tard vaig saber que es deia Jackie), la noia més atractiva del poble (que més tard vaig saber que no només era atractiva sinó que era simpàtica, amable, educada...). "Hágale Don Ivan! Enamore a esa 'caballota'! Esa hembra'stá loquita por'conseguirse un 'man' como usted: con plata pa'que se la lleve pa'Europa!". Però això que es podria considerar "Buena Suerte" (per aquí n'hi diuen "Mal de vereda"), per mi simplement va ser el que els colombians solen exclamar: "Ay no! Que peresa!" =/
Dies després, una de les noies del poble em va preguntar:
-"Usted es el estrangero que dejaron esperando, sierto? Por'ahí andan disiendo que se ganó el 'Chance'..."
-"Ah, si?"- vaig respondre amb un to divertit.
-"Claro! Y que va a haser con tanta plata?"
-"Me lo gastaré en mujeres y en alcohol!"- vaig mentir.
-"Ah Bueno! Si quiere, yo le colaboro! Con mucho gusto y siempre a la orden!"
-"jajajaja... Pero que descarada! Ay linda! Apostaste tarde y mal!"- vaig dir amb certa alegria -"Tuviste... Mala Suerte!" =D

2009-02-06

Al mal temps... Fotos!

Cada cert temps (un cop cada una o dues setmanes, més o menys), s'ha d'anar a Capurganá, que queda a una horeta de camí, per fer diverses "vueltas" (tràmits, compres, encàrrecs, enviaments...). Aquesta vegada, acompanyaria en Carlos.
Just arribar a Sapzurro, vam veure els estralls que el temporal havia fet la nit anterior: "Yo no había visto esto en los 20 años que ando por aquí... Llevas la cámara? Toma fotos de todo!". Va dir en Carlos.
I així ho vaig fer.

2009-02-01

"Cangrejales"

Finalment m'he ocupat a "Cangrejales". Per què es diu "Cangrejales"? Doncs perquè hi ha molts crancs. També es podria dir "Sapales" o "Arañales", però el nom no seria tant comercial. És més: si el nom hagués estat "Arañales", m'ho hagués pensat dues vegades abans de venir aquí.
"Cangrejales" es pot definir com una Eco-Granja que ofereix allotjament. Va se construïda poc a poc, seguint l'esgotador mètode "assaig-error", ara fa vint anys per en Carlos, un enginyer de Medellín que després d'haver fet força argent ("plata" n'hi diuen per aquí), va decidir venir a viure a aquesta regió. Aficionat a la mareoterapia, la orinoterapia (i totes les coses que acabin en "-apia"), la meditació, les ciències esotèriques, bruixeries i "xamanismes" diversos, té una visió del món molt particular.
La Kosceth, originària del Perú, va deixar la seva vida per venir a viure a aquest racó de món, i amb ell va ser que va tenir l'Inty i la Chia, que no només posen vida a la llar, sinó que la deixen cap per avall.
També he tingut ocasió de conèixer en Henry. Un "motosierrista" que sembla haver recuperat el seny i el sentit comú després que li caigués un arbre al cap. Aleshores va quedar a la ruïna per poder pagar les despeses mèdiques de l'accident, i ara, carregat de deutes, s'allotja i menja aquí a canvi de treball i fusta (la fusta és un bé molt preuat a la regió).
Bé, dit això, que pinto jo aquí? Doncs treballo a canvi de l'allotjament i el menjar (sobretot el menjar, que per aquí és caríssim!).
La feina no és excessivament matadora (només són unes 4-5 horetes diàries (m'esperava alguna cosa més cansada), però hi ha dies que es fan una mica durs.
Faig una mica de tot... Resumint: traginar pedres, recol·lectar fruites (plàtans, llimones, "zapotes", alvocats, iuca, guaiabes, bajoques -mongeta tendra pels de Barna-...), traginar pedres, recol·lectar flors de Jamaica (saril), traginar pedres, treure les llavors de les flors per fer-ne infusions o melmelada, traginar pedres, rentar plats, traginar pedres, obrir una rasa per reparar el subministrament d'aigua que es va tallar durant un temporal, traginar pedres, transportar terra, traginar pedres, podar arbres, traginar pedres... Ah si! Algún dia també em va tocar estar a la cuina... i algun que altre dia també em va tocar... traginar pedres!