24 hores a Panamà

Si doneu un cop d'ull al mapa, veureu que no hi ha pas fronterer per terra entre Colòmbia i Panamà: la carretera panamericana que uneix els Estats Units amb Xile queda interrompuda únicament en aquest punt: el "Tapón del Darién". Una zona selvàtica protegida per diverses organitzacions ecologistes que argumenten que la zona no toleraria l'elevat trànsit de vehicles que suposaria unir aquests punts per terra. També hi ha una altra versió (conspiració?) que diu que als EUA no els interessa aquesta infraestructura per protegir la seva ramaderia de la sud-americana, molt més competitiva.

Sigui com sigui, poca gent tracta d'entrar a Panamà per Puerto Obaldía (un poble accessible només per avió i barquetes): la majoria de colombians que va a Panamà ho fa amb avió, i els estrangers ("xirucaires") que viatgen per Amèrica Central naveguen directament des de Colón o Porto Bello a Cartagena amb creuers de vela, que triguen uns 4-6 dies i costen uns 300$ (menjar inclòs).

Els pocs que s'atreveixen, corren el risc de quedar atrapats allà per la burocràcia panamenya. Jo he conegut gent desesperada per sortir, esperant durant més d'una setmana un vol que passa cada tres dies (i que acostuma a estar reservat), o un vaixell de càrrega que ningú sap ben bé quan passa.

Sortir de Colòmbia amb "panga" (dic "panga" per no dir "patera"), creuar la frontera, pernoctar a terra panameny i tornar.

Aquesta ha sigut la meva maniobra per aconseguir més temps de residència a Colòmbia. Amb el nou segell d'entrada al país he obtingut dos mesos més de permís.

I Panamà? Doncs ben poc puc dir. Amb només una nit a Puerto Obaldía, m'he discutit amb la regidora del poble (no ve al cas, però mal fet per part meva, ja que mai es té les de guanyar quan s'és estranger i es discuteix amb alguna autoritat), i he comprovat que la gent és bastant malcarada, desconfiada i que tracta d'aprofitar-se al màxim dels pobres visitants que estan de pas (aquí el canvi oficial no serveix per res!)...

Evidentment, que no penso caure al parany de jutjar un país per unes poques hores que he passat a un poble fronterer, però no portava ni mig dia a Puerto Obaldía, que ja tenia ganes de tornar a Colòmbia.

Coses per fer a Sapzurro

Quan la Marce em va fer saber que tenia que marxar quinze dies a "los Llanos" per temes de feina, jo vaig decidir que l'esperaria "si i només si" trobava alguna ocupació. Simplement es tractava de tenir alguna cosa que fer i evitar descapitalitzar-me durant l'espera.

Després de passar tres nits a Sapzurro (últim poble colombià abans de creuar la frontera amb Panamà) i conèixer part dels seus habitants, era hora de buscar com podria ser útil a la comunitat.

- El "profe Manolo" és un dels dos professors de l'escola de primària, i alhora, el responsable de l'aula d'internet (només "funciona" durant 3 hores al dia entre setmana). De seguida li vaig proposar que em podria ocupar de l'aula tot el dia, fins i tot els caps de setmana per poder atendre a tots els turistes...

- "Doña Sheela", lloga una cabana molt acollidora pels visitants, i explica amb orgull com sent de Medellín i no massa ben rebuda a l'arribar al poble, va aconseguir el monopoli de la venda ambulant de gelats casolans. Però ella tampoc sembla necessitar cap ajuda... Això si: em convida a dinar tots els dissabtes i em recomana l'allotjament més econòmic del poble.

- El "Modesto" és el propietari d'un terreny on podria acampar amb dret a dues menjades per 9000 pesos (uns 3 euros). Però tampoc necessita ningú...

- El "Chileno" està ampliant les seves instal·lacions. Sembla tenir pressa per acabar una de les seves cabanes, però a canvi del meu treball només m'ofereix el dret d'acampar i l'ús de la cuina de llenya.

- "Doña Sixta" sembla una mica més generosa: tres menjades i matalàs amb sostre a canvi de construir un sostre que uneixi la seva antiga casa amb la nova que li va construir el govern. Allò que se'n diu un "marrón", vaja...

- Més gent: el "Torito" i "Marcelino". Però aquests viuen del mar, i amb prou feines guanyen per pagar-se la benzina.

...

El racó oblidat de Colòmbia

Racó, perquè geogràficament està "arraconat": només cal veure el mapa, i precisament molt de pas, doncs no queda.

Oblidat, perquè pocs són els estrangers que s'aventuren per aquestes latituds. A la meva guia, ni rastre. Els visitants són en la seva majoria colombians (de Medellín per ser més concrets). Venint al cas, comentaré que el fet que els ciutadans colombians tinguin necessitat de visat per anar a pràcticament qualsevol país estranger, converteix a tots els qui tenen possibilitat de viatjar en orgullosos (i amb raó) coneixedors del seu propi país.

Arribar als poblets del "Golf d'Urabá" requereix el seu esforç: 10-11 hores (que poden ser més) d'autobús des de Medellín fins a Turbo per una carretera en estat lamentable. La pitjor que he sofert si descarto els "camins" que arriben a Mompós. Després, des de Turbo fins a Capurganá en barqueta. Són unes tres horetes per mar obert (3 hores!), patint les conseqüències de l'estat de la mar i el mal temps.

És una llàstima que no pogués fer cap fotografia durant el viatge, perquè les cares de patiment i drama de tots plegats eren un poema: nens plorant, parelles vomitant, uns ingenus que van treure el sobre sostre d'una tenda d'acampar per evitar mullar-se quan va començar a ploure, una ampolla de whisky que va rondar per tots els passatgers que ens vam animar a remullar la gola, els equipatges de proa que amb els bots van anar a parar, un per un, a l'interior de la barca...

Per fer front a la travessia, un bàsicament té dues opcions:

Assentar-se a popa (al darrera) i acabar literalment xop, o provar sort i viatjar a proa (al davant) i patir els bots inhumans de la barca, així com veure com et passen per sobre el cap les maletes i les bosses de tothom.

Jo vaig anar al davant, i vaig trigar dos dies per a què em desapareguessin els mals d'espatlla i ronyons.

Definitivament, no és un viatge per recomanar a la gent de la tercera edat. Millor dit: no és un viatge per recomanar a qualsevol edat!

====================================================================

Dies després, xerrant amb un argentí, em va dir: "Yo me vine con buen tiempo, y te aseguro una cosa: ¡a esa lancha no me devuelvo ni en pedo!"